Wolfgang Amadeus Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart

Resum:

 

 Aquest llibre parla d’un compositor i músic molt famós de l’època del romanticisme que al llarg de la seva vida ho va passar molt malament.

Wolfgang Amadeus Mozart va néixer el dia 27 de gener de 1756 a Salzburg (Àustria) i va morir a Viena el 1756.

Mozart quan tenia quatre anys va demostrar que era un nen especial, amb un do insuperable. En Leopold que era el seu pare, el va posar damunt d’una cadira a tocar piano i quan va veure amb la seva germana Nannerl que era més gran que ell que tocava les primeres lliçons amb tanta facilitat, en Leopold va decidir ensenyar-lo fins a ser un músic i compositor molt famós. Llavors el seu pare, va ensenyar a Mozart a tocar el piano amb la seva germana (una cançó a quatre mans). Primer sabia més la Nannerl però a Mozart no li va costar gens agafar el seu nivell i més. Quan van presentar les obres que havien estudiat per quatre mans van viatjar molt, moltíssim fins que això els hi va perjudicar la seva salut. Quan no queia la Nannerl queia en Mozart i si no queia ell queia la seva mare. En fi tots aquests viatges  van fer empitjorar la salut de tots. En Leopold va deixar de banda la germana d’en Mozart perquè ja tenia prou nivell per triomfar però en Mozart volia que fos compositor.

La primera òpera d’en Mozart la va fer tot ell i el seu pare i el director van arreglar algunes notes. Però algú va escampar que un nen amb quatre anys no podia compondre i al final no la van representar. Només a Salzburg i va ser molt bona. 

Quan tenia uns deu anys el seu pare li va ensenyar llatí perquè a les esglésies en aquell temps es cantava en aquest idioma i l’italià perquè per a la música era l’idioma bàsic.

Quan tenia catorze anys, tenia moltes obres per composar per encàrrec però no li donaven res, quatre florins. Per ser famós havia de parlar amb gent noble i ell tenia un sentit de l’humor no massa agradable com per exemple es feia un rot, un pet. I al veure aquestes actuacions la gent marxaven corrents.

Tenia dinou anys i ell va demanar al governador que el deixessin marxar a Alemanya, cosa que li va costar suor i llàgrimes.

Va anar amb la seva mare a Alemanya on es va enamorar d’una noia anomenada Aloysia. Però quan el seu pare ho va saber el va fer anar cap a París on es pensava que triomfaria.

Quan estava allotjat a París, mentrestant va composar “París “ amb un gran èxit i no va veure que la seva mare s’estava morint. Ell anava escrivint al seu pare i a la seva germana però no els  va explicar mai que la seva mare havia mort.

Va decidir tornar cap a Salzburg però allí tenia molts deutes i calia pagar-los. Llavors l’emperador li va manar fer una cançó amb piano, es va assentar i va començar a tocar però quan es va queixar del piano li van dir que continués. Va sortir enfurismadíssim!. Però s’ho va haver d’aguantar.

Va decidir fer classes de piano i llavors va conèixer una alumna i se’n va enamorar. Precisament era la germana de l’Aloysia. I passat un temps es van casar.

Més endavant van inventar el piano modern i per a ell va ser el millor piano de la seva època.

Quan tenia trenta-dos anys, com que encara tenia deutes totes les feines les acceptava encara que fos per poca cosa.

Quan tenia trenta cinc anys composà “Così van tutte “ i “ La Flauta Màgica “. Després li demanen vàries obres però no les acaba perquè es posa greument malalt i es mor. Però el que ens ha volgut deixar com a missatge és que si vols arribar a ser el que vols ser t’ho has de pencar tant si vols com si no ho vols perquè sinó no aniràs enlloc.  

 

Opinió:

 

Aquest llibre m’ha fascinat perquè en Mozart era un nen especial i tot i que era un gran músic, va passar la seva vida molt malament. M’ha fet pensar en que si vols arribar a ser alguna cosa, te l’has de pencar i guanyar-te-la. Sinó no aniràs enlloc i seràs un fracassat. 

Jordi