John Lennon

Nom: John Lennon

Autors: Carmen Gil i Luisa Vera

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum:  Aquest llibre parla del que va començar a fundar el grup “ The Beatles “ i aquest personatge es diu John Lennon.

John Lennon va néixer el nou d’octubre de 1940 entre els xiulets dels bombardejos a Liverpool i va morir el vuit de desembre de 1980. És a dir, va viure quaranta anys. Quan va néixer va començar la segona guerra mundial.

Des de petit la seva mare sempre havia jugat molt amb ell i el seu pare no el veia mai perquè era mariner. Però quan en John es va anar fent gran, la seva mare no va poder i li va demanar a la seva germana que el cuidés. La seva tieta era estricta i el va educar molt bé perquè anés perfecte a l’escola. Per això treia tantes bones notes. Acció que John li va agrair molt sempre. Ell normalment llegia llibres de senyors que tenien visions com ell perquè de petit ja es notava que era un geni. Però la seva tieta no ho va entendre mai. L’oncle d’en John era molt simpàtic i afectuós i van passar moments que en John va recordar sempre.

Quan tenia tretze anys el van traspassar a l’escola de secundària. que es deia “ Quarry Bank Grammar School “.En aquesta escola eren tots els mestres molt estrictes i com que estava dolgut per separar-se de la seva mare sempre es feia el rebel. I llavors va passar una cosa que a en John li va fer molt de mal. Es va morir el seu oncle George. Estava tant dolgut que feia dibuixos macabres. En aquella escola les notes van baixar en picat. Cada vegada es feia més el rebel però els seus mestres no van entendre mai que darrera d’aquell comportament hi havia uns sentiments terribles. Ell ho feia per amagar el dolor que tenia.

Un dia va escoltar una cançó d’Elvis Presley i llavors es va entossudir en que li compressin una guitarra. Ell no sabia tocar però no li va costar gens aprendre-ho.

Quan va tenir disset anys es va enamorar duna noia que es deia Cynthia i va haver d’aguantar molts maldecaps gràcies a en John però ho va aguantar. En aquell temps va formar un grup que es deia “ The Quarrymen. I hi van participar tres nois. En John, en Paul McCarney i George Harrison.

Més endavant van agafar l’Stu però es va enamorar de la que els pentinava. Quan tenia divuit anys es va morir la seva mare d’un atropellament i en Paul el va ajudar a superar-ho perquè a ell li va passar el mateix.

Quan van passar dos mesos, en John, va combinar dues paraules The Beatles que vol dir escarabat amb beat que vol dir ritme i au! ja van tenir nom popular.

L’Stu, es va distanciar del grup The Beatles i com que tocava la bateria no els hi va quedar més remei que agafar en Pete que la bateria la tocava perfectament. Van viatjar molt i al final es van fer molt famosos. Fins i tot a Hamburg van tenir el primer club de fans.

Un home que es deia Brain Epstein, va ser el seu representant durant molt de temps i els va conduir cap a la fama.

Poc temps després la Cynthia va tenir un fill i en John com que estava sempre molt enfeinat casi no el va veure mai i va passar tant de temps que es va convertir en adolescent i no el va veure gens.

Quant ja eren famosos, als concerts, les fans cridaven tant, que no es sentien els Beatles i van deixar de portar accessoris perquè els fans els hi prenien.

Un dia la reina els va nombrar cavallers de la música i en John li va tornar la medalla embolicada en paper per protestar contra el medi ambient. Cosa que a la reina no li va agradar gaire.

Viatjaven per tot arreu i al final van fer una pel·lícula en honor seu. Publicaven milers de cançons i la gent cada vegada estava més excitada.

Les coses van començar a anar malament perquè el grup no es trobava gaire bé tocant. Per ells ja no era important tocar i com que va començar el moviment hippy va ajudar a que els Beatles es separessin.

Més endavant en John coneix la Yoko una noia japonesa i se n’enamora. Es separen i llavors la Yoko i en John es casen i tenen un fill. A aquest nen i van dedicar tot el temps del món i va resultar que aquest sí que en John el va veure i el va criar. Però quan es va anar fent gran, la Yoko i ell van composar moltes cançons com l’Imagine, que s’ha convertit en un himne pacifista.

El vuit de desembre va firmar un autògraf a un fan, van passar dues hores i el va assassinar amb set trets.

Però ell ens ha deixat un missatge que es que la seva música perduri sempre i a més que ens tolerem els uns als altres ja siguin d’aquí o de fora. Com ell diu la seva música no morirà mai.

 

Opinió:  Aquest llibre m’ha fascinat molt ja que es va esforçar molt per ser el que va ser. Bé en fi, les seves cançons encara s’escolten avui i es llegeixen llibres sobre ell. Espero que jo n’agafi un  bon exemple.

Jordi Lechosa Capell