Recomano

Nom: Annelies Marie Frank

Autors:

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Anna Frank 12 juny 1929 – principis de març de 1945. És a dir, va viure uns quinze anys. Va ser una adolescent jueva que va escriure en el seu diari personal tot l’horror de l’època de Hitler.

El dotze de juny de 1929, va néixer a Frankfurt Anna Frank. La seva germana Margot era pacífica i tranquil·la i ella era tot el contrari: era hiperactiva. Sort que de gran es va anar calmant.

Sempre parlava i no callava mai. Mentrestant ella xerrava i jugava molt quan era petita, a Alemanya estaven passant fets horripilants. Adolf Hitler havia fundat el partit nazi i odiaven el judaisme, homosexualisme, discapacitats i gitanos. Però Adolf Hitler, no es va conformar amb Alemanya sinó que al final volia conquerir el món tal com també explica clarament una escena de “El gran dictador ”. També als jueus els va obligar posar l’estrella de Josep com a símbol jueu.

Les condicions de vida es van posar tan malament que es van haver de mudar cap a Holanda a veure la seva padrina i a més el seu pare es volia muntar una empresa de peptina, una substància que es posa a la melmelada casolana. Estava tant de bé amb l’àvia però es van haver de separar perquè van emigrar cap a Amsterdam.

Allí va conèixer una noia de la seva edat que coincidien amb grups de música, menjar i fins i tot era jueva. Es deia Hanneli.

El dia que va fer tretze anys, li van regalar molts regals però n’hi va haver un que li va cridar l’atenció: un diari. I aquell mateix dia va començar a escriure sobre l’horror del genocidi i tot el que estava passant en aquell món en aquell moment.

Als mestres els hi va fer una redacció perquè no callava i com que la va fer perfecte es van donar per vençuts. Li deien “l’Anna la parladora”.

La seva mare i el seu pare, ja havien començat a preparar un amagatall per situacions extremes i llavors va arribar una carta cap a la Margot i el pare de l’Anna. Allò volia dir que havien d’anar al camp de concentració. Llavors l’endemà al matí, després d’aixecar-se, van anar cap a l’amagatall. El lloc on es refugiaven, era al darrere de la empresa on treballava el seu pare i l’Anna ja li va posar un mot: La casa del darrere.

Allí també hi van tenir diferents jueus: com per exemple els Van Pels, una família que també era jueva i llavors un dentista.

Tots la criticaven i ella s’hi defensava severament. No van poder amb l’Anna.

Els Van Pels, tenien un fill i ella creia que era avorrit però quan va començar a xerrar, va descobrir tot el contrari: amable, simpàtic i generós. Cada dia s’inventava per anar-lo a veure i al final es van fer imprescindibles aquelles xerrades.

Mentrestant vivien en la casa del darrere, els seus protectors que eren els que portaven menjar, llibres, aigua… els van trair i va venir un policia de Hitler que els va capturar i els van portar cap al camp de concentració.

Allí els van separar homes i dones i l’Anna no el va tornar a veure mai més.

Al cap de dos mesos, a l’Anna i a la Margot les van traslladar cap a un altre camp i allí es van morir de tifus.

Una frase que m’ha cridat l’atenció és que els nazis van apagar la vida de l’Anna però no la seva veu perquè gràcies al seu diari explica l’horror que va passar en el món en aquells temps.

 

Opinió: L’Anna, tot i que va tenir una vida dificultosa per ser jueva va tirar endavant i no es va rendir i crec que això moltes persones no ho haguessin fet. Crec que aquest llibre és bo per aquesta iniciativa.