dimarts, 9 de desembre del 2008

Charles Spencer Chaplin

Nom: Charles Spencer Chaplin

Autors: Luis Luque i Carles Arbat

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum:  Aquest llibre parla d’una de les estrelles de cine més conegudes al llarg dels temps. Charles Chaplin que a les pel·lícules, es coneixia amb el nom de“ Charlot ”.

Va néixer el dia setze d’abril de 1886 a un poble de Londres. De fet, no se sap gaire bé on va néixer, només se sap que va néixer a Londres i prou.

La seva mare Hananh, treballava de ballarina i cantant, però no guanyava prou diners per mantenir dos fills. En Charles també va viure amb el seu germanastre en Sydney. El seu pare quan van néixer els dos va passar poc temps i es va morir.

Per aquesta raó, la seva mare Hannah va patir diferents atacs mentals i tant en Charles com en Sydney es van haver de espavilar tots dos sols.

En Charles sempre anava al darrere d’algun ballaire de carrer i acabava perseguit perquè li aixafava l’actuació. En resum, va passar una infància duríssima.

El 1895, es va inventar el sismògraf i gràcies als esforços de Charles i Sydney van poder treballar en el club “ music–hall “.

El 1910, com que en Charles estava fascinat amb això del cinema, va fer tot el que va poder per fer-ho el millor possible. Per aquesta raó, l’empresa de comèdia de Karno, el va contractar.

Com que el seu germanastre en sabia més que ell el van enviar cap a Amèrica del Nord (Estats Units). Va signar un contracte perquè com que feia tan bé les comèdies, no el volia perdre. La primera filmació que va fer no va ser molt bona i va tornar cap a Londres.

Com que la companyia de Karno va anar a la gira dels Estats Units al 1912, l’octubre d’aquell mateix any, tornava a trepitjar territori americà.

Quan va filmar aquelles comèdies van agradar molt i un home el va contractar per cent setanta – cinc dòlars per setmana. Com que no s’esperava mai que guanyaria un sou tan alt, va acceptar contentíssim.

El dos de febrer del 1914, es va estrenar aquest film i allí va ser quan va començar la carrera d’actor per Charlot.

Al cap d’un temps l’agència Essanay Company com que va veure que tenia tant de talent va decidir contractar-lo per deu mil dos-cents per setmana. A ell li va sorprendre molt el contracte però va acceptar.

Aquesta notícia no va tardar gaire a escampar-se i en aquell temps tots els diaris ho portaven a la portada.

Tenia vint-i-sis anys i en Charles ja era milionari.

París va batejar les pel·lícules del Charles dient que el personatge es diria   “ Charlot “.

Els cinc anys següents, va fer vuit pel·lícules: “ Vida de gos “, “ Armes a l’espatlla “, “ Al sol “, “ Un dia de plaer ”, “ El noi “, “ Els ociosos “, “ Dia de paga “ i “ El pelegrí “.

Totes tracten de temes diferents però totes critiquen alhora desastres de la vida que ens construïm nosaltres mateixos.

Quan ja s’havia donat a conèixer, va fundar la seva pròpia productora: la United Artists. Quan es va canviar de productora li van fer preguntes amb picardia perquè el poguessin detenir però ell sàviament va respondre el que menys s’esperaven.

Durant la segona guerra mundial, ell es pensava que no faria cap pel·lícula a causa de la crisi que hi havia però si. I van ser les més representatives per part de Charlot. “ El gran dictador “, “ Temps moderns “ i “ Bateria de llums “. Aquestes són les més criticades per par al dictador d’Alemanya i en aquella pel·lícula va mostrar l’odi que sentia per Hitler i els desastres que havia passat a causa d’ell.  

El 1952, el van acusar de ser antiamericà i el van enviar cap a Europa (Suïssa).

Al rodar “ Un rei a Nova York “ i “ La comtessa de Hong-Kong “, Charlot es va convertir en un personatge històric i universal internacional. Per això li van fer un homenatge per haver  ajudat al cinema.

Malauradament, el vint-i-cinc de desembre de 1977 a Vevey a Suïssa es va morir mentrestant dormia.

Però el missatge que ens va deixar va ser que si vols aconseguir una cosa et cal lluitar i lluitar i si ensopegues, aprendre a tornar-te a aixecar.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha fascinat. M’ha encantat. He gaudit molt llegint-lo. Encara que sabia una mica d’aquest personatge amb aquest llibre he profunditzat més. Cert Chaplin encara que no estigui amb nosaltres ens ha deixat un missatge: hem de lluitar per la felicitat i la llibertat. 


Jordi Lechosa Capell