Alexandre el Gran

Nom: Alexandre el Gran

Autors: Pau Miranda Christian Inaraja

Editorial: Parramón

Col·lecció: Guardonada

Resum: Alexandre el Gran va ser un conqueridor de molts imperis i que va fer un gran recorregut a peu,  20.000 quilòmetres, i per allà on va passar ho va arrasar ja sigui per la força o parlant. Perquè en teoria deien que era descendent d’Aquiles. Ell sabia lluitar sí, però molts imperis els va conquerir gràcies a la força de la paraula. També va formar un imperi invencible: Alexandria. Alexandre el Gran, va néixer el 20 de juliol del 356 aC i va morir el 30 de juny del 323 aC. Així que va viure uns 33 anys més o menys.

Alexandre el Gran, va néixer a Grècia, a Macedònia, que en aquells moments, era un poble de camperols i ell mateix el va convertir en un dels més forts i durs de Grècia. Ell com que va néixer en aquell país, va viure els anys en què Grècia estava creixent, tant per cultura com per habitants.

El seu pare va pujar al tron al 359 aC, quan ell tenia 5 anys i va demostrar que tenia molt enginy. També va demostrar la força de Macedònia (el seu poble) i la força de la parla que tenien els grecs en aquells temps.

El seu pare va crear una formació enorme d’homes. Portaven unes llances d’uns 5 metres i escuts per tot arreu. Llavors formaven la posició “Tortuga eriçó”. Es deia tortuga perquè els homes estaven amb carcassa de tot arreu i eriçó de les llances de 5 metres que estaven pels forats d’escuts. Gràcies a aquesta tècnica, van conquerir molts imperis.

L’any 338 aC, el seu pare va morir assassinat apunyalat al casament d’una de les seves filles. Llavors van nomenar a Alexandre rei.

Primer de tot va començar a lluitar en contra dels atenesos que eren uns del més importants. Però abans d’això, els va haver d’estudiar de cap a peus per poder-los vèncer. Això mateix passava amb els perses, que ells tenien 120.000 homes i ells, uns 25.000 homes. Això volia dir uns 25 homes per cada macedoni. Com que sabia els seus punts febles i tenia els homes molt ben preparats els perses van caure com a mosques.

Fedípedes va anar a informar a Alexandre que havien vençut als perses. Va córrer tant que abans d’arribar es va morir però el seu alè va arribar fins a Macedònia i va donar el seu missatge.

Després d’haver vençut a el rei Persa, va anar cap a Egipte: l’objectiu més gran de la seva cultura.

Quan va arribar a Egipte, el primer que va fer es fundar el seu imperi, Alexandria on allí es va construir el primer far del món amb foc i com que era tant alt es veia d’uns 25 km a la rodona.

Van derrotar als egipcis molt fàcilment ja que ells no feien servir gaire la força i els macedonis una mica de tot, ja sigui força o bé parla.

Alexandre no n’hi va tenir prou amb això i va anar de camí cap a l’Índia on s’hi van trobar els últims perses que quedaven. Allí va ser la batalla decisiva: és on Macedònia va agafar un gran honor  perquè havia vençut Pèrsia.

Ell va ordenar que els que es volien quedar que es quedessin però els que ja no podien més que marxessin cap a Grècia. I amb els que quedaven van anar cap a l’Índia a veure si podien conquerir-la. Malauradament, n’hi va haver uns quants que el volien trair però els va caçar ràpidament. I de seguida amb la seva astúcia els va eliminar fàcilment.

A l’Índia, va conèixer una dona amb la qual s’hi va casar. Amb l’Índia no van combatre gaire ja que amb la força de la paraula dels dos estats van formar un imperi junts. I molts no van lluitar ja que estaven cansadíssims.  

Quan van tornar cap a Macedònia, n’hi havia alguns que estaven cansats i que el volien fer fora de l’acord reial. Però amb un discurs n’hi va tenir prou perquè tots se’l creguessin.

Quan va arribar va voler conquerir un altre imperi però el seu cos no ho va aguantar i es morí el 30 de juny de l’any 323 aC.

Però ens va deixar uns missatge: que ell per ser rei i conquerir tot allò que havia conquerit s’ho va haver de suar perquè tants imperis no es conquereixen així com així. I tot que n’hi havia que el contradeien, els va haver de convèncer, cosa que li va costar molt.

  

Opinió: Aquest llibre m’ha fascinat ja que això de la història m’encanta a mi. Jo crec que és un gran llibre ja que ens ensenya com eren abans i qui era el rei de les terres. Alexandre, tot i que va viure només 33 anys ja va fer un imperi enorme i se’l va haver d’estudiar de cap a peus per conquerir-lo.

Jordi

Recomano

Nom: Pablo Ruiz Picasso

Autors: Eva Bargalló i Violeta Monreal

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Pablo Ruiz Picasso va néixer el 25 d’octubre de 1881 a Málaga i va morir a  Mougins el 8 d'abril de 1973 a França. Picasso és un dels pintors més reconeguts a Espanya.

Ell 1881 Pablo Ruiz Picasso va néixer a Màlaga i com que el seu pare ja era mestre de pintura li va donar l’amor per la pintura. De seguida, Pablo va mostrar el do que tenia amb aquell art i per això el van apuntar en una escola on ràpidament van saber el talent que tenia per ser pintor.

El 1892, el seu pare, va obtenir una plaça de professor a l’Escola de Belles Arts de Guarda, la Corunya. Allí els mesos que van passar a Galícia no van ser molt agradables per Picasso i la seva família perquè en aquells temps els mestres no guanyaven ni un ral. Després d’aquestes vacances a Galícia, a l’estiu van tornar cap a Màlaga i després van anar cap a Barcelona, a finals del setembre de 1895 i allí es van instal·lar al casc antic. En aquells moment Barcelona estava patint una transformació grandíssima. Fins i tot era la ciutat més modernitzada amb cultura i amb eines de treball. També igualava a França i Viena, unes de les capitals amb més cultura.

El carrer Reina Cristina, número 3, va ser la seva primera adreça a Barcelona.

El 1896 a les vacances d’estiu van marxar cap a Màlaga però abans va participar a  la III Exposició de Belles Arts i Indústries amb el quadre de la primera comunió de la seva germana Lola que és diu “La primera comunió”.

El juny de 1987, va tornar a provar l’oli amb el quadre “Ciència i caritat” i ho va exhibir a l’Exposició General de Belles Arts de Madrid. Per això va obtenir la menció honorífica.

El 1898, encara era a Madrid i allí va agafar l’escarlatina. I el 1904, va anar cap a França i allí es va instal·lar definitivament.

El 1899, va tornar a Barcelona i va anar a la taverna que es deia “Els quatre gats” on  va fer molts amics artístics.

L’any 1901, va començar l’època blava pels seus sentiments: es trobava sol i trist. Per això a tots els quadres d’aquella època el color predominant era el blau.

Però després, com tothom diu a mals grans cures grans,  llavors va ser l’època rosa on expressava que estava content amb el que tenia i feliç amb el que l’envoltava.

El 1907 pinta el quadre “Les senyoretes del carrer d’Avinyó”. A molts no els va agradar aquest quadre ja que començava l’època del cubisme i l’abstracció. (O sigui fer un quadre amb figures geomètriques).

Entre els anys 1913 i 1914, va descobrir un nou estil: el colaix on als primers quadres surten la mandolina i la guitarra.

El 1917, se’n va anar cap a Viena on va conèixer la seva primera esposa: Olga Koklova. I amb aquesta ballarina van tenir un fill: en Pablo.

El 1936, va esclatar la guerra fins al 1939 i Picasso es va assabentar que les forces aèries de Hitler bombardejaven Guernica i va començar a pintar un quadre amb l’impacte que va tenir en sentir-ho. Per això el quadre es diu “Guernica”.

El 8 d’abril de 1973, mor a França de gran. Total que va viure 92 anys.

Però el que ens va deixar va ser uns 20.000 quadres. Apart també ell en principi era un nen més aviat pobre i que es va anar fent famós gràcies a pencar o sigui que sí que va ser un bon pintor però també s’ho va currar.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat molt ja que Picasso era d’una família miseriosa i gràcies al seu esforç personal va aconseguir ser el millor pintor d’Espanya.

 

Recomano

Nom: Marco Polo

Autors: Núria Barba i Xavier Salomó

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum:  Marco Polo va néixer el quinze de setembre de 1254 a Venècia i va morir el 1325 (no es sap el dia). És a dir, va viure setanta - un anys.

Marco Polo quan tenia cinc anys el seu pare i el seu oncle van viatjar cap a la Xina, on allí van conèixer un rei que els va tractar molt bé. Al cap de deu anys la mare de Marco havia mort i ell com que li havien promès a l’emperador que tornarien amb sacerdots van agafar a en Marco i se’l van emportar cap a la Xina. Pel viatge, havien trobat molts perills: atacs de lladres, tempestes, huracans,… i tot això va fer marxar tots els sacerdots que portaven cap a Xina. Quan per fi havien arribat, els van portar cap al emperador que es deia Gran Khan. Al seu oncle i al seu pare els van acollir de seguida i Marco també va ser molt benvingut.

Marco tenia ja uns vint anys, ell volia estudiar xinès i a més aprendre a tirar amb l’arc i allí li van ensenyar amb els millors mestres de tota  la Xina.

Quan ja sabia molt bé l’idioma, el va enviar a que fes de secretari a tots els pobles del revoltant, o sigui que si els faltava alguna cosa, li comunicava a l’emperador i ell feia tot el que podia per acontentar-los.

El que li va fascinar més va ser la llibertat que tenien de creure en el que volia cadascú i a part també la muralla de Xina perquè ni que haguessis pujat a la torre més alta del món no la veuries tota i a més en aquell temps encara no s’havia acabada.

A la família de Marco, els va invitar a un dinar que va ser molt bo per les espècies d’aquell país i que a més tothom segons la importància estava classificat més a munt o més avall.

Dos anys després d’haver entrat al servei de Khan, Marco va ser enviat a l’Índia perquè Khan volia que Marco fos molt llest i a més perquè li tenia molta estimació. Allí va descobrir nous animals: elefants, rinoceronts,… però el que li va cridar més l’atenció va ser que per agafar diamants en aquella terra havien de tirar carn de la més bona perquè hi piquessin les àguiles i després quedaven els diamants enganxats a la carn. Però no s’hi tiraven perquè estava ple de cobres amb un verí mortal.

Quan tenia trenta cinc anys, van decidir tornar cap a Venècia, cosa que Khan no els hi va donar permís. Però com que el besnét de Khan volia casar-se li va enviar la princesa més vella de totes i Marco, el seu pare i el seu oncle van decidir acompanyar-la i aprofitar el viatge cap a Venècia. A Khan no li va fer molta gràcia però els va deixar marxar. Però abans d’anar cap a Venècia, els van donar una riquesa immensa i van anar cap a la ciutat dels canals.

Quan van arribar tenia trenta – sis anys i havia passat vint – i - quatre anys a la Xina! Llavors es va encoratjar per anar a la guerra de Gènova i allí el van empresonar. A la presó, va conèixer un escriptor on va escriure totes les aventures de Marco Polo que es diu així: “Llibre de les meravelles del món ”.

Quan va sortir de la presó, va conèixer una dona amb la qual s’hi va casar i van tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.

El 1325, va deixar el seu testament i poc després morí. Però la seva frase cèlebre va ser: “A vosaltres, reis, prínceps, mercaders i joves aventurers us deixo aquest relat que teniu entre les mans, perquè aprengueu a estimar i respectar les meravelles del món.”

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè a mi també em fascina viatjar i per això l’he entès. Marco Polo va ser un home primer normal i després amb molta cultura gràcies al fet de  viatjar i com diu aquest llibre només s’aprèn llegint, escoltant llengües diverses, i viatjant.

 

Recomano

Nom: Annelies Marie Frank

Autors:

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Anna Frank 12 juny 1929 – principis de març de 1945. És a dir, va viure uns quinze anys. Va ser una adolescent jueva que va escriure en el seu diari personal tot l’horror de l’època de Hitler.

El dotze de juny de 1929, va néixer a Frankfurt Anna Frank. La seva germana Margot era pacífica i tranquil·la i ella era tot el contrari: era hiperactiva. Sort que de gran es va anar calmant.

Sempre parlava i no callava mai. Mentrestant ella xerrava i jugava molt quan era petita, a Alemanya estaven passant fets horripilants. Adolf Hitler havia fundat el partit nazi i odiaven el judaisme, homosexualisme, discapacitats i gitanos. Però Adolf Hitler, no es va conformar amb Alemanya sinó que al final volia conquerir el món tal com també explica clarament una escena de “El gran dictador ”. També als jueus els va obligar posar l’estrella de Josep com a símbol jueu.

Les condicions de vida es van posar tan malament que es van haver de mudar cap a Holanda a veure la seva padrina i a més el seu pare es volia muntar una empresa de peptina, una substància que es posa a la melmelada casolana. Estava tant de bé amb l’àvia però es van haver de separar perquè van emigrar cap a Amsterdam.

Allí va conèixer una noia de la seva edat que coincidien amb grups de música, menjar i fins i tot era jueva. Es deia Hanneli.

El dia que va fer tretze anys, li van regalar molts regals però n’hi va haver un que li va cridar l’atenció: un diari. I aquell mateix dia va començar a escriure sobre l’horror del genocidi i tot el que estava passant en aquell món en aquell moment.

Als mestres els hi va fer una redacció perquè no callava i com que la va fer perfecte es van donar per vençuts. Li deien “l’Anna la parladora”.

La seva mare i el seu pare, ja havien començat a preparar un amagatall per situacions extremes i llavors va arribar una carta cap a la Margot i el pare de l’Anna. Allò volia dir que havien d’anar al camp de concentració. Llavors l’endemà al matí, després d’aixecar-se, van anar cap a l’amagatall. El lloc on es refugiaven, era al darrere de la empresa on treballava el seu pare i l’Anna ja li va posar un mot: La casa del darrere.

Allí també hi van tenir diferents jueus: com per exemple els Van Pels, una família que també era jueva i llavors un dentista.

Tots la criticaven i ella s’hi defensava severament. No van poder amb l’Anna.

Els Van Pels, tenien un fill i ella creia que era avorrit però quan va començar a xerrar, va descobrir tot el contrari: amable, simpàtic i generós. Cada dia s’inventava per anar-lo a veure i al final es van fer imprescindibles aquelles xerrades.

Mentrestant vivien en la casa del darrere, els seus protectors que eren els que portaven menjar, llibres, aigua… els van trair i va venir un policia de Hitler que els va capturar i els van portar cap al camp de concentració.

Allí els van separar homes i dones i l’Anna no el va tornar a veure mai més.

Al cap de dos mesos, a l’Anna i a la Margot les van traslladar cap a un altre camp i allí es van morir de tifus.

Una frase que m’ha cridat l’atenció és que els nazis van apagar la vida de l’Anna però no la seva veu perquè gràcies al seu diari explica l’horror que va passar en el món en aquells temps.

 

Opinió: L’Anna, tot i que va tenir una vida dificultosa per ser jueva va tirar endavant i no es va rendir i crec que això moltes persones no ho haguessin fet. Crec que aquest llibre és bo per aquesta iniciativa.

Recomano

Nombre: El misterio de los cachorros desaparecidos

Autor/a: Pilar López Bernués

Editorial: Bruño

Colección: Alta///al

Resumen: Este libro habla totalmente de misterio. 

Se trata de un grupo de amigos que se llaman Rafa, Ana, Nuria, Alex, Víctor y Jordi.

Ana acababa de mudarse a una casa muy acogedora con jardín, buhardilla y bosque al lado y en las afueras de Barcelona.

Cuando acabaron de mudarse,  Ana propuso de invitar a sus amigos el viernes siguiente a toda su tropa y como le dijeron comenzó a llamar. Todos aquél día pudieron venir.

El viernes por la noche, ya habían venido todos menos Rafa (el más mayor), que venia con autocar.

La tropa incompleta, fueron a buscar a Rafa a la parada de autobús. Decidieron ir por el bosque y  eso les costó muy caro porque como era muy frondoso y lejos de Barcelona la verdad es que allí te asustabas. De vuelta, se encontraron unos cachorros y los dejaron en el jardín pero les costó convencer a Carlos (el padre de Ana).

Llegaron a las diez y media y con invierno ya no se veía nada. Como los cachorros eran pequeños y recién nacidos, lloriqueaban y por eso hicieron turnos y cuando le tocó a Nuria, los cachorros los habían robado, ya no estaban en el jardín.

La mañana siguiente, fueron al polideportivo y encontraron a un niño que se llamaba Samir más o menos de su edad. Unos cabeza rapados, le amenazaron porque era magrebí y nadie lo vio pero todos llevaban pintadas nazis en los brazos con pintura permanente. Invitaron a Samir a su casa y resulta que los perros que habían acogido eran de él.

La mañana siguiente se fueron hacia el bosque y allí descubrieron a las cabezas rapadas enseñando a matar a perros cazadores. Pero suerte que Víctor y Jordi avisaron a la policía y todo se punió en orden: Los rapados en la cárcel y un amigo más para la tropa, Samir.

Aquél día se despidieron y sobretodo Ana y Rafa se dieron un beso muy fuerte porque como eran casi pareja, no habían tenido tiempo para hablar solos.

 

Opinión: Este libro me ha gustado mucho ya que habla de misterio. Primero no me interesaba y no lo leía pero al final me enganché y lo leí todo sin parar.

 

Bones festes a tothom!

Curiós